L’educació per al desenvolupament és un concepte ampli, dinàmic, que abasta diferents dimensions i àmbits d’actuació.
Per a la nostra entitat ONGD Ensenyants Solidaris la clarificació del concepte és una de les necessitats que es plantegen cada vegada més en els diferents fòrums i trobades educatives.
Des dels enfocaments més reduccionistes, que consideren la ED com una educació sobre l’ajuda al desenvolupament, fins als enfocaments més amplis que consideren l’educació global, que
abasta tots els grans temes del nostre segle.
La singularitat de la ED per a ONGD ÉS és la seva vinculació amb el Sud. La ED ha de tenir en compte els discursos i propostes que es realitzen sobre el Sud, i aquest és un aspecte essencial que la distingeix d’altres educacions “per a”. La nostra proposta de definició de la ED és la d’un procés educatiu constant, que afavoreix la comprensió sobre les interrelacions econòmiques, polítiques, socials i culturals entre el Nord i el Sud, promou valors i actituds relacionats amb la solidaritat, la justícia social i busca vies d’acció per a aconseguir un desenvolupament humà i
sostenible.
És una educació sociopolítica que té com a eix la justícia social i que tracta de conscienciar sobre les desigualtats planetàries existents en el repartiment de la riquesa i del poder, les seves causes i conseqüències i el paper del Nord a construir estructures més justes. Es basa en un plantejament constructivista i sociohistórico. Es duu a terme en els àmbits educatius formals i no formals.
En l’àmbit formal, la ED és un element dinamitzador i orientador de les pràctiques docents. No és un contingut més, sinó una actitud davant l’ensenyament, que concerneix temes, procediments i valors, requereix un aprenentatge actiu, relacions participatives en els processos d’ensenyament-aprenentatge i una visió crítica dels propis continguts transmesos.

La ED és una educació global, que té una estreta relació amb la qualitat de l’ensenyament dels sistemes educatius i amb l’estructura bàsica dels curricula que en ells s’ofereixen. La reforma del sistema educatiu ha recollit aquests enfocaments en les anomenades “línies transversals”.

• S’emmarca en un plantejament educatiu no tradicional i que recull les aportacions educatives de recerca-acció, entre altres.
• És una forma d’educació dinàmica, que promou la comprensió global, la formació de la persona i el compromís en l’acció participativa (pensar globalment, actuar localment).
• És un procés educatiu que es produeix a mitjà i llarg termini. Això suposa que les activitats puntuals (conferències, un concert, una exposició) només podran considerar-se una activitat d’educació per al desenvolupament si estan emmarcades en un programa més ampli de mitjà termini que inclogui altres accions.
• Té una dimensió cognitiva (relacionada amb l’adquisició d’uns coneixements) i una dimensió d’actituds i valors que estan intrínsecament unides. Els coneixements i els valors no poden separar-se. Això implica que l’anàlisi de la realitat respon a una visió del món determinada.
• Proporciona uns criteris analítics que permeten participar en la realitat local i establir vincles amb el desenvolupament global.
• És una educació oberta a la participació activa i creativa i està orientada cap al compromís i l’acció.
• Es pot complementar amb la sensibilització i la pressió política.
• La sensibilització informa.
• L’educació per al desenvolupament forma en coneixements i actituds.
• La pressió política es dirigeix al canvi de les polítiques.
• La recerca analitza i formula propostes.

• Facilitar la comprensió de les relacions que existeixen entre les nostres pròpies vides i les de persones d’altres parts del món.
• Augmentar el coneixement sobre les forces econòmiques, socials i polítiques que expliquen i provoquen l’existència de la pobresa, la desigualtat, l’opressió i condicionen les nostres vides com a individus pertanyents a qualsevol cultura del planeta.
• Desenvolupar valors, actituds i destreses que acreixin l’autoestima de les persones, capacitant-les per a ser més responsables dels seus actes. Han de ser conscients que les seves decisions afecten les seves pròpies vides i també a les dels altres.
• Fomentar la participació en propostes de canvi per a aconseguir un món més just en el qual tant els recursos com els béns i el poder estiguin distribuïts de forma equitativa.
• Dotar a les persones i als col·lectius de recursos i instruments (cognitius, afectius i actitudinals) que els permetin incidir en la realitat per a transformar els seus aspectes més negatius.
• Afavorir el desenvolupament humà sostenible en el nivell individual, comunitari-local i internacional.